Doncs bé, tot plegat em va fer pensar en el comentari que vam fer de la teva cita de Fontcuberta: La fotografia com a part de la fotografia mateixa. Quan fotografies quelcom, també fotografies el fet d'estar fotografiant-la.
El fotògraf és dins també l'escena o és un observador? Per tal de respondre a això, vull referir-me a la definició d'escena (les dues primeres del DRAE):
1. f. Sitio o parte del teatro en que se representa o ejecuta la obra dramática o cualquier otro espectáculo teatral. Comprende el espacio en que se figura el lugar de la acción a la vista del público.
2. f. Aquello que se representa en el escenario. Mutación, cambio de escena.
Ara bé, referim-nos a la segona entrada. El fotògraf, com a tal, forma part de l'escena? Físicament és evident que no (exceptuant aquelles fotografies en que s'autoretrati fent una fotografia). Però si que hi apareix. És més, ho fa de dues maneres diferents. Per començar, si ens tornem a fixar en la frase "quan fas una fotografia estàs fotografiant també el fet de fotografiar", resulta evident que aquesta acció comporta el fotògraf. I així ja en tenim una. En segon lloc, és clar que allò fotografiat és d'interés de la persona que ho fotografia, sigui pel que sigui. Per tant, com que els interessos i pensaments d'una persona són part moltimportant i representativa d'un individu, es pot dir que tot allò que hi apareix a l'escena forma part d'aquest.
A vegades m' imagino l'acte fotogràfic com un exercici de física Quàntica. De fet, això que dius i reflexiones em recorda a la prova del Gat d'Schodringer .
ResponEliminaMalgrat crec saber a quina prova et refereixes, no sé en quin sentit t'hi recorda. M'expliques?
ResponElimina