dilluns, 17 d’octubre de 2011

Reflexió

L'altre dia, en un correu, la Mariona m'explicava com havia estat la seva primera classe de teatre d'aquest curs. El correu estava ple de coses interessants, moltes de les quals vaig relacionar amb la meva experiència fotogràfica. De totes elles, va haver-hi una que em va fer pensar en quelcom comentat en aquest blog anteriorment: "És tan diferent ser dins l'escena i estar observant-la!". Ho deia referint-se a un exercici d'improvització per parelles en el qual els companys, al final de l'exercici, comentava l'actuació dels companys.
Doncs bé, tot plegat em va fer pensar en el comentari que vam fer de la teva cita de Fontcuberta: La fotografia com a part de la fotografia mateixa. Quan fotografies quelcom, també fotografies el fet d'estar fotografiant-la.
El fotògraf és dins també l'escena o és un observador? Per tal de respondre a això, vull referir-me a la definició d'escena (les dues primeres del DRAE):

1. f. Sitio o parte del teatro en que se representa o ejecuta la obra dramática o cualquier otro espectáculo teatral. Comprende el espacio en que se figura el lugar de la acción a la vista del público.

2. f. Aquello que se representa en el escenario. Mutación, cambio de escena.


Si ens referim a la primera entrada, veiem que és un terme referent sobretot al públic, a l'espectador. En aquest cas, és evident que el fotògraf forma part de l'escena, doncs és qui la determina: l'espectador veu allò que el fotògraf vol que vegi. Hi apareix, per tant, com a "director"(seguint el símil amb el teatre). Fins i tot com a creador.

Ara bé, referim-nos a la segona entrada. El fotògraf, com a tal, forma part de l'escena? Físicament és evident que no (exceptuant aquelles fotografies en que s'autoretrati fent una fotografia). Però si que hi apareix. És més, ho fa de dues maneres diferents. Per començar, si ens tornem a fixar en la frase "quan fas una fotografia estàs fotografiant també el fet de fotografiar", resulta evident que aquesta acció comporta el fotògraf. I així ja en tenim una. En segon lloc, és clar que allò fotografiat és d'interés de la persona que ho fotografia, sigui pel que sigui. Per tant, com que els interessos i pensaments d'una persona són part moltimportant i representativa d'un individu, es pot dir que tot allò que hi apareix a l'escena forma part d'aquest.

2 comentaris:

  1. A vegades m' imagino l'acte fotogràfic com un exercici de física Quàntica. De fet, això que dius i reflexiones em recorda a la prova del Gat d'Schodringer .

    ResponElimina
  2. Malgrat crec saber a quina prova et refereixes, no sé en quin sentit t'hi recorda. M'expliques?

    ResponElimina