diumenge, 2 d’octubre del 2011

M'agrada fotografiar espais habitualment plens de gent - o si més no fets per la gent - buits. Sense persones utilitzant-los, aquests espais no són res. Potser per l'únic que serveixen és per ser fotografiats. Si més no m'agrada pensar això. M'agrada pensar, també, que fotografiant-ho dono sentit a quelcom per uns instants. Així com durant el dia hi ha d'haver gent omplint l'espai, de nit - o quan està buit - algú l'ha de fotografiar.
Ahir vaig ser a unes piscines municipals a les dotze de la nit, sense ningú: ni al bar, ni als vestuaris, ni a les grans piscines.
Tot plegat em fa pensar en allò de que quan no sents (ni olores, ni toques, ni veus, ni escoltes, ni tastes) una cosa, aquella cosa no existeix.

2 comentaris:

  1. Una de les virtuts de la fotografia pinhole és la de revelar la presència de les coses que ens envolten a nosaltres - humans- sense la participació directa dels individus. Les prolongades exposicions ajuden a veure això que tu comentes fins i tot durant les hores diürnes.

    ResponElimina
  2. Aqui entra, segur, la pos-bruna (junt amb les altres fetes per mi). Genial, ho posaré en pràctica.

    ResponElimina