Manifest Letali

Malgrat no trobo del tot correcte afirmar que la fotografia és un art conceptualment pobre si que estic d'acord en que, com a trasmisora d'idees i conceptes és complicada. Però no degut al fotògraf ni a la fotografia en si, si no a la concepció que es té sovint d'aquesta.

La concepció de la fotografia massa sovint va lligada a l'objecte fotografiat. Referim-nos en especial a la fotografia feta pel fotògraf (artistes conceptuals que eventualment utilitzen la fotografia com a mètode d'expressió queden exclosos, doncs en aquests casos ja es busca "algo més" per part del qui la mira). L'espectador, en aquests casos, es limita al comode judici de la bellesa, obviant que la intenció del fotògraf pugui anar molt més lluny, pugui arribar a voler trasmetre una idea molt més complexe que la de bellesa, vulgui crear tensió, una actitud diferent a la de simple observador, fer entendre que la mirada no és la vista i que el fotògraf mira, no "només" veu quan fotografia. Cal restar importància, per tant, a l'objecte fotografiat, doncs potser aquest no és el motiu de la imatge. S'ha de deixar de concebre la fotografia com un conjunt de retalls de la realitat universal i no personal, un conjunt de reaccions químiques en el cas de l'analògica i de megapíxels i photoshop en el cas de la digital, que tot plegat són coses que poden arribar semblar-nos més o menys curioses i atractives, però res més. La fotografia no és una curiositat, és una arma, una arma letali. Carregem-la d'Intencions Letalis.