dimarts, 18 d’octubre del 2011

Més sobre gats i fotografies quàntiques.

A part de la comuna presència d'una caixa tancada i opaca, que en l'experiment de Schrodringer inclou un gat, una ampolla de gas verinós i una partícula radioactiva, i que en el cas de la fotografia, inclou la forma evident d'una caixa tancada i fosca , amb un petit orifici, en la qual hi ha atrapada una realitat aparent del món exterior fotografiat.

Trobo un cert paral · lelisme entre la paradoxa del gat viu - gat mort del plantejament de Schrodringer i la realitat modificada-alterada - per l'esdeveniment fotogràfic.

"... Només podem predicar sobre la potencialitat de l'estat final del gat i res del propi gat. En el moment en que obrim la caixa, la sola acció d'observar modifica l'estat del sistema tal que ara observem un gat viu o un gat mort. " (...) " En la interpretació dels «molts mons» («many-worlds»), universos paral · lels o multi-universos formulada per Hugh Everett el 1957, cada esdeveniment que es produeix és un punt de ramificació. El gat segueix estant viu i mort, però en branques diferents de l'univers, tots els quals són reals, però incapacitats d'interactuar entre si a causa de la decoherència quàntica. "

Per a mi, cada vegada que el fotògraf actua, provoca un canvi sobre la realitat observada. De fet, el moment de l'acte fotogràfic diversifica la realitat a la que deixem de pertànyer i ens transforma en Testimonis, però no en actors, del moment representat.

Som lladres de subtils llotges de temps que fixem sobre una primíssima superfície que no ens pertany o conté de forma permanent.

Coincideixo amb la idea que diu que L'observació modifica l'esdeveniment observat i per a mi, l'acte fotogràfic ens inclou però ens separa de la realitat representada.

Per a fer una bona fotografia cal desaparèixer i dissoldre'ns en el no res.Hem de Deixar d'estar visibles per fer visible el moment fotografiat.

Curiosa paradoxa, la de deixar d'existir per a viure d'una manera diferent, fotogràfica.

1 comentari:

  1. Genial. Molt interessant i acaba de brodar aquesta idea que desde fa un temps m'ocupava. Aquests tipus de conclusions són un punt i apart i cal respirar una mica. Bravo.

    ResponElimina