dimecres, 5 d’octubre de 2011

Diuen que, aproximadament cada 5 anys, ens n' adonem que allò que feiem i erem 5 anys enrere ens sembla ridícul.
Wolfang Tillmans considera totes i cada una de les seves fotografies part important de la seva obra. Entén, per tant, la seva fotografia en conjunt com un mateix procès: sense aquella primera, segona o cinquantena fotografia, ara no faria una fotografia d'això.
D'aquí en vull treure dues conclusions: primer de tot, estant d'acord amb l'artista, crec que el realment ridícul és veure allò que temps enrere feiem com a quelcom penòs.
En segon lloc, i ja extrapolant aquesta reflexió de Tillmans, es podria dir que el fotògraf - ara sense referint-me a Tillmans, sinò a tots els fotògrafs - es passa la seva vida creant la seva última fotografia i que, per tant, el procès de manipulació d'una imatge és tant llarg com la vida del mateix artista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada